A un any i mig d’ençà que va començar la legislatura en un govern en minoria d’ERC, a Capellades s’ha instaurat la política de qui dia passa any empeny. No és una actitud que ens sigui estranya, i ja la vam notar compartint govern en el decurs d’aquests últims vuit anys. Aquesta actitud, conjuntament amb la manca d’una anàlisi estratègica per a aquesta legislatura, tal i com ja vam explicar durant les passades negociacions, van ser importants en la nostra decisió de no entrar a l’equip de govern. Però, tal i com sospitàvem, una vegada ja no som a govern, la lògica de l’equip de govern d’ERC és la de mirar que no hi hagi incendis grans, però es van acumulant els problemes, i la brasa segueix latent.
D’una banda, totes aquelles àrees de govern que havien estat portades per membres de VdC-CUP en legislatures anteriors han quedat seriosament desateses. En alguna ocasió, en el temps de precs i preguntes d’algun Ple municipal, se’ns ha comentat que hi ha hagut un període de transició i d’adaptació, cosa que enteníem, fins ara: ja portem un any i mig de legislatura i les coses no semblen anar a millor.
En matèria d’habitatge se’ns va comentar en el passat Ple de 26 de setembre d’una proposta a través de l’Incasòl i la SAREB que ja havíem tingut sobre la taula abans i que fa olor de doble rescat a través de les arques públiques. Equitat és una àrea que ha quedat simplement oblidada i hi ha un buit de noves propostes. D’una manera similar hi ha àrees com Joventut o Educació que funcionen soles gràcies als tècnics, però que no tenen direcció política ni cap ambició més enllà del que ja s’ha fet en anys anteriors, fins i tot oblidant-se de convocar ajuts l’any passat. Finalment, alguns grups com Junts o PSC es van desfer en elogis pel que fa a la Festa Major, però ens sorprenen perquè és bàsicament el mateix model que es va instaurar amb nosaltres, el de comptar amb la participació de les entitats i dels capelladins i capelladines. Això sí, amb la sensació que no hi va haver programació pel jovent i amb una reducció d’actes considerable, i si no fos per la FMP o les entitats de la vila, la festa oficial hauria quedat molt deslluïda.
I aquesta sensació no s’està donant només en aquelles àrees que havíem dut nosaltres fins ara, sinó que en d’altres també s’està notant, com la pèrdua de subvencions a la Lliga per la incapacitat d’arribar a un acord pel seu conveni; o la creixent desafecció dels treballadors de l’Ajuntament que està derivant en baixes que no s’estan cobrint, o treballadors que marxen cansats d’unes condicions laborals que no milloren i que no tenen perspectiva de millorar.
Davant d’això, es podria pensar que les inversions en edificis públics podrien maquillar la desfeta, i és veritat que estem parlant d’inversions grans i necessàries: renovació del vas de la piscina, sectorització de l’aigua pública, restauració de la Casa de la Vila, instal·lació de plaques solars en edificis públics, renovació de la pista del poliesportiu (gràcies als pressupostos participatius), etc. Ara bé, cal recalcar que aquestes inversions no només són de consens (absolutament tots els grups municipals hi estem d’acord), sinó que a més ja s’havien planificat durant la legislatura passada. A més, s’estan trobant dificultats que costen d’entendre pels diferents equips de l’oposició, com que el concurs per a la reforma del vas de la piscina hagi quedat desert i no quedi clar si s’arribarà a temps per a la pròxima temporada d’estiu. Per tant, més enllà d’inversions sobrevingudes, l’acció de govern continua sent la de qui dia passa any empeny.
D’aquesta manera, les paraules que escrivíem en el marc de la nostra decisió de no entrar a govern continuen sent certes: no hi ha una visió estratègica per a aquesta legislatura ni tampoc hi ha un model definit que pugui ajudar a encarrilar els problemes que hem anat descrivint en les diferent àrees. És a dir, no hi ha un projecte propi ni tampoc hi ha propostes que defugin del continuïsme o que plantegin solucions valentes per als problemes que s’estan començant a acumular.
Amb tot, ens entristeix la sensació de deixadesa general que hi està havent en el govern municipal, i instem a l’equip de govern que es marquin unes línies estratègiques i de treball clares. La ciutadania necessita saber quines línies de treball hi ha per a cada àrea, i necessita la seguretat d’un govern que sap què fa i com ho vol aconseguir.