Democracia participativa

Ja fa més d’un any que la nostra candidatura va començar a rodar; el vell somni que molts dels integrants teníem per engegar un projecte ciutadà diferent a la nostra vila -tant en les formes com en els continguts- va començar a girar lentament, talment com una roda de molí rovellada i travada, empesa al principi per un petit rajolí d’aigua, i que posteriorment s’ha transformat en un raig cada vegada més i més cabalós.

És per aquesta raó, i seguint el símil de la roda de molí, que varem adoptar un símbol tant nostrat per identificar la nostra candidatura. Un símbol tant capelladí per presentar-vos una candidatura que ha de treballar per Capellades. Una sí­mil tant universal -el fer girar la roda- per començar a fer moure i remoure els engranatges de la societat a estadis més globals. Perquè no perdem el nord i pensem en local per actuar en global.

I és que el nostre projecte polític i ciutadà  és diferent. I la nostra principal preocupació ha estat i és, a part d’elaborar propostes coherents i alhora diferents i innovadores, com fer entenedor i fer arribar a la gent el fet que la nostra és una proposta diferent a la resta de les candidatures, perquè té com a eix vertebrador que fa girar la nostra roda un concepte obviat, amagat, minimitzat o destruït per la resta de partits: la democràcia participativa.

Democràcia representativa o democràcia participativa?

En l’actualitat, el suposat sistema democràtic que defineix les nostres vides es regeix per un mecanisme de participaciió delegatiu, és a dir, escollir a través d’unes eleccions els partits que programaran, duran a terme i avaluaran totes les decisions polí­tiques que afecten la nostra vida, delegant tots els estadis de decisió a aquests partits, sense gairebé possibilitats de poder-hi participar amb posterioritat, doncs amb aquest mecanisme d’eleccions dipositem tota la nostra confiança i poders a aquests partits.

Quà provoca això? Un veritable desarrelament entre política i ciutadania; entre el que en teoria hauria de ser el poder polític i de decisió més proper al ciutadà  - la tant anomenada descentralització de l’dministració i l’acostament al ciutadà - i que acaba convertint-se en un veritable engany, una fal·lacia per acontentar i mantenir tranquil·la a la gent; un veritable desencís per al ciutadà que fa allunyar-lo, defraudat, de la vida política municipal i que tant bé va als polítics professionals que serveixen a aquest sistema enganyós: tenen el camí lliure per fer el que vulguin, amb la pretesa legitimitat que és el poble qui els ha donat el poder per a fer i desfer, mitjançant el procés d’eleccions i un pretès programa electoral que tothom coneix i aprova.

Davant aixó proposem una nova manera d’entendre i aplicar la política a nivell municipal. La democràcia participativa; aquella en que els polòtics han de fer de gestors de les decisions que els i les vilatanes decideixen dia a dia, -i no cada quatre anys- que volen dur a terme. Aquella democràcia on qui gestiona política té com a principal missió el dinamitzar i incentivar la participació en la vida municipal dels vilatans als que serveix. De dur a la pràctica les decisions, encarregar-se dels tràmits administratius i burocràtics, de relacionar-se amb d’altres instàncies polòtiques... en definitiva, de treballar per aconseguir una vila dinàmica i participativa, involucrada en totes les seves decisions i que faci que els seus vilatans sentin pròpies les decisions i més pròpia la seva vila.

I aquest és el pal de paller del nostre programari: política municipal ha de ser sinònim de participació ciutadana i això només vol dir una cosa, delegar el poder de decisió en les persones, associacions i entitats ciutadanes per tal que siguin aquests qui dissenyin veritablement el rumb de la vila i les seves vides en l’entorn més immediat on viuen i conviuen els capelladins: com volen que siguin els seus carrers, com volen dissenyar polòtiques socials, com han de ser les seves festes, com ajudar a dissenyar els pressupostos municipals, i un llarg etc.

Què vol dir això? Doncs aconseguir poder polòtic per a delegar-lo. Això de simple. La gran diferència amb la resta de partits polòtics, que volen assumir poder per decidir de manera única i moltes vegades arbitrària la vida dels ciutadans. Davant aquesta afirmació també trobarem la resposta tòpica i tòpica dels partits de la democràcia representativa: hi ha un programa electoral, i per tant, els ciutadans coneixen les decisions dels partits i han escollit delegar el poder i la presa decisions, fetes públiques en aquests programes.

Quantes persones llegeixen el programa electoral? Quin percentatge de les propostes del programa electoral es compleixen? Quantes decisions no incloses dins el programa electoral s’han executat, sense tenir en compte la opinió de les persones?

I a sobre cal pensar, que en una societat tant dinàmica com la nostra, on d’un dia per l’altre les situacions poden variar de manera ostensible, les promeses poden patir canvis considerables. I moltes vegades les variacions són del tot contràries a allò que la persona va veure en el programa electoral i va fer-li decidir el sentit del seu vot.

Com corregir això? Amb la participació activa dels ciutadans, mitjançant òrgans que facilitin la participació constant en les propostes i presa de decisions. D’aquesta manera el poder sempre estàsubjecte al que decideixen els i les vilatanes, i no al poder arbitrari d’un o altre partit polòtic.

Com a exemple clar: qui coneix millor el que passa al seu carrer o barri, els veïns que viuen cada dia la seva realitat, o bé el polòtic, que per força o bé desòdia, estàimmers en altres menesters? Qui faràles millors propostes per millorar el barri o carrer, que qui hi viu?

Qui coneix millor la vida cultural del poble, els problemes o mancances de les entitats, que les pròpies persones que amb el seu esforç personal –i gairebé sempre altruista- tiren endavant aquestes entitats? Qui millor per ajudar gestionar la cultura de la vila que aquest teixit associatiu?

Camí cap a la democràcia participativa

És clar que després de tants anys d’anestèsia col·lectiva per part del poder, els mecanismes de participació s’han oxidat i cal polir-los i greixar-los. Fins i tot, els mecanismes de participació popular en molts casos són inexistents. I és aquesta la primera de les tasques que cal prioritzar: incentivar la participació ciutadana, que és allò que als partits polòtics tradicionals els fa por, perquè perden mecanismes de control ciutadài quotes de poder, que són les veritables raons d’existència d’aquests partits, molt per sobre del pretès ideari polòtic de servei als ciutadans. I amb aquesta por de perdre control sorgeixen les principals cròtiques al model participatiu, tractant-nos d’il·lusos, somiatruites, de sistema inviable...

Ens cal rebatre les cròtiques d’aquests addictes del poder de la mateixa manera que durant la història els ciutadans i ciutadanes han rebatut la negativa als canvis: amb la mateixa força amb la que varen lluitar els ciutadans per aconseguir millores laborals, que ens permeten en l’actualitat gaudir –per exemple- d’una jornada laboral de vuit hores. Amb la mateixa constància amb la que moltes persones d’aquest paòs van lluitar per aconseguir el dret a vot de les dones. De la mateixa manera com la que persones de totes condicions i orògens varen lluitar per defensar els drets socials i nacionals d’aquest paòs, i de la nostra vila. D’igual manera com la que molts capelladins i capelladines, varen defensar un espai emblemàtic com la Bassa i que ens permet avui de gaudir-la, plena o malauradament seca, però d’una manera real i autèntica.

Els mateixos arguments de desqualificació, la mateixa ironia, el mateix menyspreu que utilitzaven les persones que representaven el poder establert aleshores, són els mateixos arguments que esgrimeixen actualment molts dels partits i polítics "professionals"? per aconseguir frenar les noves fites de participació ciutadana en la vida política.

I la mateixa constància, determinació i raó dels qui varen lluitar aleshores, és la que ens mouràper avançar cap a un sistema de democràcia participativa.

Com aplicar-ho?

Delegant el màxim de poder, a través de mecanismes de participació ciutadana, amb capacitat per demandar i proposar, programar, planificar i supervisar les seves necessitats, en cadascun dels àmbits de la vida ciutadana: social, cultural, esportiva, econòmica...

Creant i potenciant òrgans de debat i decisió, com comissions de barri –a nivell més bàsic- o consells consultius dels molts àmbits de la vila (joventut, cultura, esports, festes, medi ambient, comerç i turisme...), i que amb la seva participació activa participin de manera vinculant en les decisions que en última instància es prenguin des de l’equip de govern.

Segurament, els més malintencionats diran que quin és, si es delega el poder de prendre decisions, el paper de l’equip de govern. Això vol dir que l’administració municipal no fa res? Ans el contrari, perquè continua tenint un pes importantissim en aspectes tant bàsics com:

• Dissenyar la lònia política cap on versaran totes les actuacions i preses de decisió.
• Proposar actuacions allàon la ciutadania no disposi dels mecanismes tècnics, orgànics o de preparació per actuar-hi.
• Coordinar totes les decisions preses per la ciutadania, i les relacions amb instàncies polòtiques superiors.
• Fer de dinamitzador, incentivant la creació i participació de les persones i entitats en els diferents estadis de presa de decisió.
• Mediar davant les diferències que puguin sorgir entre diferents col·lectius, entitats o persones amb punts de vista oposats en les preses de decisió.
• Supervisar els processos propis de tota actuació política.
• Respondre davant els ciutadans que les propostes d’actuació s’han acomplert,
• i sobretot, delegar el màxim de parcel·les de poder al ciutadài les entitats perquè aquestes puguin participar cada vegada més activament en la vida política municipal.

La roda de molí -la nostra política municipal-, ha començat a rodar de manera diferent. Avui per avui encara grinyola, travada per la força d’uns pocs que continuen oposant-se a que giri lliurement. Nosaltres volem que aquesta roda giri amb la força dels ciutadans, sense grinyols, amb suavitat, empesa per tots, seguint el curs natural de l’aigua.

És això de simple; és això de complicat. Som tots i totes, dins el grau d’implicació que vulguem assumir, els que decidim quin és el poble que volem. Per fer-lo cada dia més nostre, per fer-lo cada dia més de tothom.