La CUP exigeix la paralització immediata del projecte Castor

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) exigeix la paralització immediata del Projecte Castori i un replantejament general d’un model energètic caduc. El Projecte Castor és un sistema d’emmagatzematge de gas que aprofita unes cavitats submarines on antigament s’hi havien extret hidrocarburs. Durant aquest mes de setembre és quan estes tasques s’han fet més intenses provocant més de 300 terratrèmols, molts de baixa intensitat però alguns altres han afectat els pobles de les dos ribes del Sénia. 

La infraestructura del Projecte Castor està formada per tres parts, una planta terrestre, situada a l’interior del terme municipal de Vinaròs i molt a la vora del riu Sénia, de fet el nucli urbà més proper és el d’Alcanar. Un gasoducte amb part terrestre i part marina i, finalment, una plataforma marina situada sobre les cavitats on s’injecta el gas.

Davant d’aquest fet la CUP reclama una total transparència per part de tots els òrgans administratius (Ajuntament de Vinaròs, Ministeri d’Indústria), empresarials (Escal UGS i ACS) i exigim que els ajuntaments de la riba nord del Sénia, del Principat, i la Generalitat es reconeguin d’una vegada, part afectada i implicada.

Aquest projecte s’emmarca dins de la campanya de finançament europeu anomenat Project Bond Initiative 2020, projecte que finança megainfraestructures energètiques a nivell europeu. De fet, el Castor se’n va beneficiar amb 500 M€. A principis d’aquest any ja es va denunciar des la Plataforma un sobre-cost que havia passat dels 500 M€ inicials als 1.300 M€, el Ministeri d’Indústria va exigir una auditoria que encara no s’ha dut a terme. Evidentment, el gran beneficiat de tot això és ACS, accionista principal d’Escal UGS, la filial canadenca de l’empresa concessionària dels pous.

La CUP vol fer incís que model energètic pel que aposta l’Estat espanyol i també la Unió Europea mitjançant projecte de macrofinanció com el Project Bond Initiative 2020 és un model caduc . Cal un vector de transició cap al nou model d’energia sostenible i renovable, però instal·lacions faraòniques com aquesta no són un pas de transició i s’allunyen completament del model de generació distribuïda. Aquest projecte pretén reduir la dependència dels països productors de gas, països inestables políticament, però evidentment continua apostant per una energia fòssil, fet que no és una solució sinó un pedaç molt costós per a un sistema energètic que continua beneficiant uns pocs.