S’aprova la moció presentada per Vila de Capellades-CUP al ple de l’Ajuntament de Capellades, amb els vots a favor del PSC, el vot en contra de C’s i les abstencions d’ERC i Junts

16/11/2023
Vila de Capellades, Candidatura d'Unitat Popular
S’aprova la moció presentada per Vila de Capellades-CUP al ple de l’Ajuntament de Capellades, amb els vots a favor del PSC, el vot en contra de C’s i les abstencions d’ERC i Junts

El passat 7 de novembre es va celebrar el ple ordinari de l’Ajuntament de Capellades en què, entre d’altres qüestions, es va tractar la situació de Palestina. D’una banda, Vila de Capellades-CUP vam presentar una moció en solidaritat amb Palestina i per demanar que s’aturi el genocidi a Gaza perpetrat per l’Estat d’Israel. Alhora, al mateix ple, Ciutadans va presentar una moció de suport a l’Estat d’Israel. Aquesta qüestió, doncs, es va debatre en el marc de dues mocions que es van presentar de signes contraris.

Al nostre parer la moció de Ciutadans era molt esbiaixada, i simplificava en desmesura la situació històrica d’aquesta regió del món. Llegint l’argumentari qualsevol hauria pensat que el conflicte havia començat el passat 7 d’octubre, i malgrat es reconeixia que el passat havia estat complex, no s’entrava ni a esbossar en la complexitat de tot plegat. No es deia res sobre com Israel es va fundar, sobre quin territori, amb quin projecte colonial, ni sobre quines condicions de sang i setge. Tampoc es deia res sobre com Israel ha boicotejat sovint mesures de pau, ni com ha fet un constant boicot, atac i setge sobre qualsevol opció pacifista o secular per part dels palestins.

Des de Vila de Capellades-CUP pensem que cal analitzar aquesta complexitat des d’una òptica decolonial. No és un conflicte que va començar el passat 7 d’octubre, sinó que es porta succeint des de mitjans del segle passat. I ens trobem davant d’un poble, el palestí, que es va veure expulsat de les seves terres i de les seves arrels, per una nova onada de colonialisme occidental (o en una nit de gintònics entre anglesos i francesos, com va fer broma el portaveu de Junts). Aquesta vegada, sigui com sigui, el colonialisme ve sota el paraigües del sionisme. Aquí, per tant, no es tracta de decidir quines ideologies ens són més o menys properes, sinó de defensar el dret d’autodeterminació dels pobles, en aquest cas, el palestí, sotmès a un procés llarg de colonització i apartheid.

I si bé nosaltres llegim el conflicte des d’aquesta òptica, és innegable que altres organismes han signat resolucions que no són precisament afalagadores envers l’estat d’Israel, o que han fet declaracions de rebuig a pràctiques habituals d’aquest estat envers la població palestina. I aquests organismes no són precisament antisistema. Estem parlant de l’ONU o Amnistia Internacional, per exemple. De fet, Amnistia Internacional i Human Rights Watch van signar un informe l’any passat que qualificava el sistema israelià envers la població palestina literalment de “apartheid”. Per tant, aquesta paraula que pot sonar tan dura (perquè ho és) ni tan sols l’hem utilitzat nosaltres com una innovació. És per aquest motiu que també l’any passat, al 16 de juny, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que diu, en un dels seus punts:

«El Parlament de Catalunya reconeix públicament que el sistema que aplica Israel als territoris ocupats és contrari al dret internacional i que, d’acord amb l’article 7.2.h de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, es pot considerar un crim d’apartheid.»

La franja de Gaza, en concret, s’ha considerat moltes vegades com una presó a l’aire lliure, i les inclemències que pateix la població se sumen a les reiterades vulneracions dels drets humans que comet Israel sobre el territori, que han soterrat reiteradament qualsevol esperança de resolució pacífica del conflicte. Per tant, i malgrat tot, no podem comprar l’òptica imperialista que aquesta guerra és contra Hamàs, perquè és contra la simple existencia de Palestina en qualsevol de les seves formes. Això ho sabem per les reiterades vulneracions de drets humans comeses contra aquelles faccions palestines pacifistes i seculars, o per les vulneracions sobre territoris com els de Cisjordània, un territori oblidat d’ençà el 7 d’octubre, i en el qual Israel avui en dia hi està conduint expedicions militars. I les expedicions a Cisjordània no són precisament noves, sinó que és la mateixa complicitat de sempre entre l’exèrcit d’Israel i els colons israelians extremistes per tal d’expulsar els palestins de casa seva. Davant d’aquest fet no podem pretendre que es tracta d’una guerra entre dos iguals, sinó que Hamàs és un pretext més que té Israel per continuar amb les seves polítiques anti-palestines.

I efectivament la guerra és un estat que a nosaltres ens consterna, i per això demanem que s’aturi immediatament. El “dret d’auto-defensa” d’Israel que proclamava la moció de Ciutadans ja ha superat les 11.000 víctimes mortals a Gaza, dels quals una part gens menyspreable eren nens, i en què hospitals, camps de refugiats o ambulàncies han estat objectius constants. Un “dret d’auto-defensa” que utilitza fòsfor blanc i altres armes i tàctiques que estan considerades crims de guerra segons els tractats internacionals. I això no ho diu la CUP, ho diu l’ONU, Human Rights Watch o Amnistia Internacional. I també ens preguntem quin és aquest “dret d’auto-defensa” que permet atacar un territori, el de Cisjordània, que no estava implicat en l’atac del 7 d’octubre.

Davant d’això, i a través de la nostra moció, vam demanar que l’Ajuntament de Capellades es posicionés a favor dels tractats en defensa dels drets humans, que estigués d’acord amb les múltiples resolucions d’organitzacions com la pròpia Amnistia Internacional. Demanem la fi del conflicte, i la fi d’una massacre que s’està perpetrant contra la població palestina que no té un espai on amagar-se perquè Israel ha fixat com a objectius també hospitals, escoles o centres de refugiats. Així, amb aquesta moció vam instar a diferents organismes a intervenir en aquest conflicte, per posar-hi pau i acabar amb el patiment humà, acabant amb els bombardejos indiscriminats contra la població palestina i posant sobre la taula, com sigui, una resolució pacífica del conflicte.

En aquest debat vam agrair que les posicions del PSC ens fossin pròximes, i gràcies als seus vots la nostra moció va quedar aprovada i la de Ciutadans no. Ara bé, lamentem que tant Junts com ERC miressin cap a un altra banda. En una cruïlla en què un Estat colonitzador té en setge continu a una població, no és admissible quedar-se en una posició d’aparent neutralitat; allò de “tots han fet coses malament”. Certament, i des del privilegi de la distància, de ser a l’altra riba de la Mediterrània, es poden fer valoracions diverses de les accions o decisions que adopta el poble palestí, però la imatge global ens demana no mirar cap a una altra banda, de posar-nos al costat dels pobles sota l'envestida de projectes colonials.

Amb tot, i reiterem, des de VdC-CUP demanem un alto al foc, l’arribada d’ajuda humanitària a Palestina, i el més sentit rebuig cap als crims de guerra perpetrats en el territori.